Negligències mèdiques

Negligències mèdiques, errors de diagnòstic, reclamacions per lesions, etc.

Per reclamar per un error o negligència mèdica resulta imprescindible un assessorament molt especialitzat així com la intervenció de diferents professionals. Així, es fa necessari comptar amb la col·laboració de pèrits mèdics que donin suport a la nostra reclamació.

Tots els professionals de la salut estan subjectes a la denominada LEX ARTIS, la qual implica que exerceixin la seva professió amb rigor i honestedat, així com d’acord amb els criteris mèdics i protocols que la llei i els reglaments exigeixin en cada moment. No actuar en base a estos parámetros conduce a que se proceda a llevar a cabo una actuación de “mala praxis” que puede llegar a suponer una negligencia médica con resultados irreversibles en muchas ocasiones, tanto para el paciente cómo para su familia.

Arribats a aquest punt, hem de fer un estudi sobre la viabilitat de la reclamació, analitzant tota la documentació i les consideracions mèdiques.

Qualsevol reclamació en aquesta àrea té uns terminis per ser interposada, de manera que esdevé totalment necessària la intervenció d’un professional del dret que no només ens ajudi a obtenir tota la documentació mèdica i l’historial clínic, sinó que reclami davant l’administració sanitària, l’hospital o el centre mèdic privat, i que ho faci dins dels terminis legalment establerts, ja que si no es fa correctament es podria perdre l’opció de reclamar en el futur.

Dret sanitari o mèdic


Preguntes freqüents

Què és la mala praxi?

La mala praxi és com s’anomena l’actuació mèdica o sanitària que duen a terme els professionals d’aquesta branca i que és contrària a la legislació mèdica aplicable en el moment, així com inadequada a la diligència exigible en tot cas. Parlaríem, per exemple, de no fer ús de tota l’aparatologia necessària per fer un diagnòstic i, per tant, poder equivocar-se en aquest, o de no prescriure i pautar un tractament mèdic adequat, o fins i tot de no atendre correctament un pacient.

Tota mala praxi ha de ser identificada i se n’han de denunciar les conseqüències. Així s’haurien de reclamar els perjudicis patits i obtenir una indemnització, ja que d’aquesta manera evitaríem que la mateixa situació fos viscuda per cap altra persona.

Que es tracti d’un centre hospitalari públic no limita que, si ha existit una negligència mèdica, vostè pugui reclamar. Evidentment, també ho pot fer en cas que el fet hagi ocorregut en un centre mèdic privat. Ara bé, si la reclamació a una clínica o centre mèdic privat es fa per una via, la que es faci davant dels centres mèdics de la Seguretat Social anirà per una altra.

Ens referim al fet que, atès que ens trobem davant de l’Administració pública, s’exigeixen una sèrie de requisits molt més específics en la reclamació, fins al punt que, si ens saltem qualsevol pas, podríem invalidar una futura reclamació. Així, abans d’acudir als jutjats, hem de reclamar davant l’Administració pública de què es tracti i que estigui al capdavant de l’hospital o centre mèdic en què s’hagi produït el fet, tramitant el que s’anomena una “reclamació patrimonial prèvia”.